(segons el Diccionari català-valencià-balear, d’A.M. Alcover i F.B. Moll)

Existeixen diverses creences, unes supersticioses, altres filles d’alguna observació més o menys exacta, referents a la vida i costums dels gats. És general la creença que aquests animals cauen sempre de peus, i que hi veuen més en la nit, a les fosques, que de dia. A Catalunya, en mudar de casa un gat, se l’emporten dins un sac o dins un cistell tapat, perquè si veia el camí, se’n tornaria a la casa d’on el treuen; a Menorca afirmen que en mudar-se de casa una família, encara que portin el gat dins un sac i per lluny que sigui, l’animal torna a la casa antiga, i per evitar-ho cal untar-li els peus d’oli.
 
També es diu que si un gat, en l’època de l’escalfor sexual, menja llangardaixos o dragons, s’aflaqueix molt i arriba a morir-se. Uns diuen que menjar cervell de gat negre fa espassar la bogeria; a Figueres, en canvi, diuen que menjar cervell de gat negre fa tornar boig, i afirmen que són moltes les persones que s’hi han tornat per haver-ne menjat sense saber-ho.
 
Qui trepitja la cua d’un gat, no es casa en tot aquell any. Si el gat estossega, assenyala canvi de temps. Si estossega inclinant el cap a terra, assenyala vent, i si ho fa amb la testa alta assenyala pluja; també donen senyal de pluja quan es toquen molt les orelles amb la pota o quan, en rentar-se, es toquen molt la punta del morro. Si en rentar-se la cara fan anar les potes fins més enllà del cap i les orelles, que fins es renten el clatell, sembla que és senyal de pluja o que han de venir forasters (Empordà). També diuen que si el gat es renta la cara, assenyala visites; si se la renta amb la pota dreta, seran homes, i si ho fa amb l’esquerra, els visitants seran dones (Menorca). Altres diuen que si el gat es renta el morro amb una pota, anuncia la visita d’una persona, i si se’l renta amb les dues potes, el visitant vindrà a cavall.
 
Altres creences: que matar un gat dins casa seva porta desgràcia; que si el gat fa grans marramaus, és que té mal de queixal; que quan els gats miolen desesperadament, assenyalen una defunció. Es cosa de creença general que els gats negres porten bona sort, i que la casa on hi ha un gat negre no acabarà mai els diners.
 
Sobre el miolar o cridar del gat es fan certs jocs de paraules. Generalment, quan el gat crida «mèu!», li solen dir: «Pren-ho, si és teu!», jugant amb l’homonímia del miol i del possessiu de primera persona. En el Rosselló hi ha mimologismes populars en què s’imiten els marramaus del gat amb una sèrie de frases, formant tot un diàleg, v. gr.: «On aneu?—A Font-Romeu!—Què me portareu?—Un davantal!—De quina color?—Blaau!», o aquesta variant: «On vau?—A la fira!—Què me portareu?—Un davantal blau!—Garamau!».

DCVB, entrada gat