Justament l’editorial de l’Avui d’avui («Jocs Olímpics d’Hivern dels Pirineus») començava així:
Encara no hi ha res. Tot just una idea. Som, només, a les beceroles d’una notícia que ha sortit, gairebé al mateix temps, a Saragossa i a Lleida i que ha corregut amb la mateixa velocitat de l’AVE. Però la iniciativa és bona i val la pena que no la deixem escapar.
(Vegeu-ne la continuació aquí.)
I Antoni Rierola, de Manlleu, ha tingut l’amabilitat d’enviar-nos aquests versos de Jacint Verdaguer:
Jo tenia cinc anys, anava a estudi
en mon humil poblet de Folgueroles;
de mos pobres esplets digne preludi,
portava sota el braç les beceroles.
Torneu a beceroles

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...