Definició
Període d’unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i una gran part de l’agost, durant el qual sol fer molta calor.
La canícula mediterrània havia deixat una mica estabornits els escandinaus que ens visitaven.
Etimologia
Del llatí canicula, mateix significat, literalment ‘gosseta’, diminutiu fememí de canis, ‘gos’, nom donat a Sírius, de la constel·lació del Ca Major, que a l’estiu coincidia a la seva sortida amb la del sol.
Usos
La calor s’intensifica cada dia que passa. La llum va tenyint la vall amb aquella boirina lletosa ja pròpia de la canícula. Avui he anat a Solius i els camps ja han perdut la verdor fresca i tendral de fa unes setmanes. Aviat els terres i ocres dominaran el paisatge, només quedarà la verdor agrisada i exhausta de la massa boscana de la vall. Constatar aquest devessall de llum que roba els matisos cromàtics em fa perdre les ganes que tenia de pintar aquest paisatge.
Joaquim Pijoan, Diari del pintor JP (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007), pàg. 190«Lloret de Mar, grans horitzons!» diu un cartell consistorial. Poc més de vint mil habitants convertits, al bell mig de la canícula, en dos-cents mil. Monocultiu turístic; Benidorm de cases baixes i mitjanes. Imperi motoritzat. Formiguer humà deambulant sota el sol.
Pere Meroño, El crim del caixer automàtic (autoedició digital, 2008)
Tema de la setmana
Mots caniculars