Definició
1 Fàcil de trobar.
Aquestes fruites són poc trobadisses als mercats locals.
2 fer-se trobadís Algú, procurar de trobar-se amb un altre.
Com per atzar, es va fer trobadís a la noia.
Etimologia
De trobar, probablement del llatí vulgar tropare, variant reduïda del llatí tardà contropare, ‘parlar figuradament, comparar’, derivat del llatí tropus, i aquest, del grec trópos [τρόπος], ‘figura retòrica’; de ‘crear, inventar formes poètiques’ es passà a ‘inventar, descobrir, trobar’ en general.
Usos
—Jo el veia molt madur, molt a punt —va recordar la Giuditta—. Vull dir respecte de vosaltres. Estava convençuda que no trigaria a fer-se trobadís. Un senyal important, per exemple, era que havia abandonat la reclusió i de tant en tant tornava a sortir al carrer.
Jordi Puntí, Maletes perdudes (Barcelona: Empúries, 2009), pàg. 415Les classes particulars continuaren endavant i no em costà gaire fer-me, com m’havia aconsellat el pare, el trobadís amb Laia quan sortia de la feina. Tant ella com la mare es posaven molt contentes quan em veien i em mostraven orgulloses les obres que feien a les classes amb els ganxets perquè les analitzés com si en realitat fos un gran entès. El meu paper era fàcil perquè, a pesar de no tenir ni idea de l’art del ganxet, tot el que feia Eulàlia em semblava meravellós.
Joan Pons, La casa de gel (Alzira: Bromera, 2010), pàg. 61
Tema de la setmana
Adjectius acabats amb el sufix -dís, -dissa