Record que quan jo era al·lot, els nuvis que tenien intenció de casar-se aviat havien de preocupar-se de parar casa i, es podia dir que tenien una casa ben parada si el parament era l’adequat i triat amb gust.

Antoni Llull Martí, Prenint el demble a les paraules (Palma: Documenta Balear, 2009), pàg. 96

Les dos parelles de més edat en flanquejaven una de jove, acabada de casar, encara amb nervis de nuvis, angoixada per tota l’algaravia dels convidats. Al mig de la plaça major, s’havia muntat un sarau espectacular. Les vilatanes i els xiquets, que tan afeccionats eren a tots aquells espectacles que donaven temes per enaltir o criticar, no solien fallar a les entrades i sortides de la comitiva nupcial a l’església. Les dones per fixar-se amb els vestits dels assistents i la canallada per caçar al vol la pluja de confits i dolços que brollaven de mans anònimes i saludaven el nou matrimoni.

Francesca Aliern, Aigües fondes (Valls: Cossetània, 2009)