Definició
1 Figura que representa un animal fabulós, que es fa sortir a les processons i a les festes populars.
*2 Persona que frueix d’una gran consideració més pel lloc que ocupa, per la seva fama, etc., que no pas pels seus mèrits reals i presents.
És una institució plena de patums.
Etimologia
Derivat col·lectiu i pejoratiu de pata o pota (amb la primera vocal dissimilada), és a dir, conjunt de potes.
Usos
Ramon Barnils: Et deixes enredar pels editors: et posen de patum i de persona importantíssima i consagrada.
Pere Calders entrevistat per la Mercantil Radiofònica el 10 d’abril del 1985, dins El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico (Barcelona: Empúries, 1987), pàg. 106
Pere Calders: Mira, arriba un moment que, encara que no vulguis, fas de patum. S’hi arriba com una mena d’escalafó i per edat, gairebé. Ara m’agradaria que em diguessis per què em dius això.
Ramon Barnils: Sí, home. Tu pots fer moltes barbaritats i, en canvi, perquè ets un xicot molt ben educat, d’aquests d’abans de la guerra, que no vol molestar ningú, aquest paper de patum que t’han atribuït merescudament… No és que t’hi refugiïs, però t’ho deixes fer.
Tema de la setmana
Centenari de Pere Calders (1912-1994)