Definició
Acabar de mala manera, eixir malparat.
Ja veus, tanta amistat que tenien i tan bé que es portaven i al remat varen acabar com Camot.
També: quedar com Camot
Origen de l’expressió
Camot era el malnom del roder Francesc Navarro, de Xà tiva (1780-1826). És, simplement, un augmentatiu de cama. Segons Eugeni S. Reig, «Quan fem l’augmentatiu d’algun nom femenÃ, si el masculinitzem, sembla que siga una mica més gran encara. AixÃ, si algú té una panxa molt gran diem ¡quina panxota que té!, però si volem que faça l’efecte que és més gran encara, diem ¡té un panxot! De la mateixa manera podem dir un missot, un botellot, un esquenot o un camot». Vegeu aquà altres teories sobre l’origen d’aquesta expressió valenciana.
Usos
Jo no sé si aquest pla millorarà el nostre anglès tipus Tarzan, però que el valencià acabarà com Camot està més cantat que la cantarella d’una Singer (mà quina de cosir que de menuts en dèiem sÃnjer, sense que ens passés pel cap que dita parauleta significava ‘cantant’ en la llengua de Shakespeare). Vaja, que érem plurilingües sense saber-ho…
Jesús Puig, «Pluriquè? Alça Pilili!» (Levante, 13 de maig del 2009)El poble sahrauà té dos problemes. El primer, haver estat una colònia espanyola. L’Espanya colonial va ser un desastre. I encara més la metròpoli ranquejant del segle XX, que va convertir el nord d’Àfrica en un bany de sang. És difÃcil arribar a ser més insolvent com a ocupant. Els espanyols, en conseqüència, amb la poca traça que els caracteritzava, es van retirar del Sà hara com Camot.
Vicent Sanchis, «Dos problemes» (Avui, 9 de novembre del 2010)
Tema de la setmana
Expressions amb noms propis