Definició
1 El que resta d’un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra.
Van coure unes patates al caliu.
2 (fig.) Afecció, passió, etc., extingida només aparentment.
Després d’aquella trobada revifà el caliu de l’amistat.
Etimologia
Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
Usos
Una mica més enrere hi havia un mur de pedra que mig tapava l’entrada d’una cova. Dins l’espluga hi havia un parell de màrfegues, un prestatge amb pots d’herbes assecades i una llar de foc. Abner va atiar el caliu fins que van brollar flames i va afegir-hi una mica de llenya.
Francesc Puigpelat, La segona mort de Jesús de Natzaret (Barcelona: Proa, 2008), pàg. 194
—A Tomàs li agradava molt el foc —va dir—. Passàvem moltes hores en silenci, mirant-lo.
—Es deia Tomàs?
—No. No vaig saber mai el seu nom veritable. Tomàs li agradava. Crec que coneixia algú amb aquest nom.Això pel que fa a la població civil; pel que fa a nosaltres, ens dediquem a cavar trinxeres i atipar-nos de rovellons. En collim de vint a trenta quilos cada dia i ens els mengem al caliu o rostits a les graelles o fregits, sols o amb arròs, amb carn, amb llonganissa, de totes maneres, davant l’estupefacció dels aragonesos: «Eso es comida de cabras», murmuren desaprovant-ho.
Joan Sales, carta a Mercè Figueres, 06.11.1937, dins Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007), pàg. 316
Tema de la setmana
El foc i la llar