—Quan ens jubilem, anirem a viure al mas, plantarem un hort, criarem gallines —deia ell amb els ulls mig aclucats i la veu que se li esquerdava de l’emoció i de l’espera.
   —Quan no haguem d’anar a treballar, cada dia al matí sortirem a caminar, tindrem un gos i un gat i farem confitures de codony i de pruna, de cireres i albercocs —responia ella, riallera, afegint fantasies a les fantasies, descrivint els colors i les olors, les formes, el tacte dolç dels coixins de ploma d’oca, aspre dels terrossos d’argila, evocant la tebior de la cuina, les flames de la llar de foc en els llargs vespres d’hivern amb un llibre obert entre les mans, fins que el llibre els lliscaria a la falda i de la falda a terra, mansament, així com mansament engolirien a glops el moment aturat de la jubilació somniada.

Margarida Aritzeta, «La ratlla dels somnis», dins Mira’m. Contes de vides especials (Valls: Cossetània, 2009)

L’ós rentador és un animal típicament nord-americà, que campa al seu aire pels marges dels rius i pels boscos de bona part del Quebec. També és fàcil veure’l en parcs i àrees residencials. Rep el nom de «rentador» perquè abans de cruspir-se els aliments els mulla dins l’aigua. El juliol passat una femella prenyada de tres ossets rentadors va parir dins de la xemeneia d’una llar de foc, en desús temporal, d’una torreta d’Île Bizard (Mont-real). Els propietaris, que viuen a les ribes de Rivière-des-Prairies (riu dels Prats), van sentir els xiscles dels nounats i, de seguida, van tapar la llar amb una reixa.

Quim Gibert, «La incertesa de l’ós rentador» (InfoMigjorn Cap de Setmana, 15 d’octubre de 2010)