Si férem escriure als habitants de la Plana de Castelló aquest mot, potser la majoria optaren per la segona opció (que no apareix al DIEC però sí al Diccionari català-valencià-balear). El fet és que en la parla habitual li canviem el gènere i parlem de «la llar està brut (o està net)», i clar, el masculí demana un article que hi concorde: l’allar.
   Ja posats, afegim una curiositat de les terres de Castelló que ja va fer notar el lexicògraf Germà Colom en un vell article: sutge, follí i estalzim són les tres variants d’aquestes comarques per a les restes que queden adherides al fumeral de la llar.
   La darrera. Actualment abunden les llars tancades per un vidre i en diem ‘un casset’, potser un gal·licisme també masculinitzat.

—Jesús Bernat Agut (Almassora, la Plana Alta)