Definició
Substà ncia negra dividida en finÃssimes partÃcules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgà niques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum; sutge.
També: estalzÃ
Etimologia
Variant d’estalzÃ, del llatà stillicidium, ‘aigua de pluja, de goteres, que degota’, compost de stilla, ‘gota’, i cadere, ‘caure’, aplicat a l’aigua que degota de les xemeneies.
Usos
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.Si fa córrer l’escombra
conillets, a amagar!
Amagats que serÃem
que no ens atraparà .Darrere la cortina
Maria Mercè Marçal, «Cançó de saltar a corda», dins Bruixa de dol (Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979)
fem-li adéu amb la mà .
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis. El d’avui en record de Maria Mercè Marçal: enguany ha fet 10 anys de la seva mort.Â
A la Vall d’Uixó diem talzim.