Definició
Esquitx; petita quantitat d’aigua, de fang, etc., que es desprèn d’alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc.
M’ha caigut un esguit d’oli calent al braç i m’ha fet una bona cremada.
Etimologia
Variant d’esquitx; d’origen expressiu i onomatopeic. Segons diu Eugeni S. Reig a El valencià de sempre (2015), «Els valencians emprem, des de Castelló de la Plana fins a Alcoi, les paraules esguit i esguitó […] Més al nord de Castelló, més al sud d’Alcoi, i en alguns punts intermedis, s’usa la forma esquit».
Usos
Ens cal una mirada atenta sobre les superfícies,
Enric Sòria, «Danubi al pas del Wachau», dins Compàs d’espera (València: Edicions de la Guerra, 1993)
un escrutini caut, que hi discernesca
l’habitable mesura de les coses:
eixa barreja viva de barreges efímeres
on tot flueix, com l’aigua per l’arena,
en cada esguit de l’ona que al riu torna
per túnels invisibles, com la roca
—esguit d’un altre onatge, que batega
amb un compàs lentíssim per les serres—,
o la deixalla fèrtil de les fulles.Miró gentil, feroç, dramàtic,
Vicent Andrés Estellés, «Oda mural a Joan Miró» (Primer llibre de les odes, 1968)
de molt ràpids i amargs esguits.
Si és que el trobàveu enigmàtic
és que no sentíeu uns crits.
Tema de la setmana
Segons Joan Coromines, els mots de creació expressiva són mots que no imiten cap so però que suggereixen directament una idea mitjançant el valor psicològic de les seves vocals o consonants. Aquesta setmana en veurem uns quants.