Definició
Mot emprat en l’expressió estar de filis: estar en bona disposició d’esperit, de bon humor.
Estava de filis i tenia moltes ganes de fer coses.
Etimologia
Del nom grecollatí de dona Phyllis, molt usat en la lírica del Renaixement, especialment la castellana, com a nom de dona inspiradora d’un poeta.
Usos
Coixejava, com si arrossegués una mica les potes del darrere. «I no és això sol», digué la meva parenta. «Li ha caigut el pèl i té clapes a la pell…»
Pere Calders, «Que consti», dins De teves a meves (Barcelona: Laia, 1984)
—Són detalls sense importància si els comparem amb el portent del conjunt —em vaig atrevir a replicar-li.
—No em surtis amb estirabots, que no estic de filis —em digué la tia Lena—. Ets l’home de la família i vull que vagis a veure el desembalsamador amb un ultimàtum: o em deixa la Nila tal com estava o em torna els diners. Sense excuses! Si s’hi nega, t’exigeixo que li trenquis la cara.
Tema de la setmana
Després del festival de llatinòrums de la setmana passada, ara volem dedicar-ne una a epònims. Epònims? I què coi és, això? Sí, home sí, els mots aquells formats a partir de noms de persones (reals o fictícies, això no hi fa res), com ara cicerone (de Ciceró), galindaina (de Galindo), fúcsia (de Fuchs) o estraperlo (de Strauss i Perl). N’hi ha a cabassos!