La mínima o màxima intensitat de la picabaralla política va quedar tapada tant dimecres a la matinada com ahir al migdia, però al vespre mig centenar de franquistes nostàlgics es van concentrar a la plaça per fer una ofrena floral a la peanya del monument i cridar contra el govern socialista. La concentració ultra, organitzada a la tarda a través de missatges de mòbil i anuncis en fòrums d’internet, va prendre importància cap al tard, quan unes 500 persones van secundar la crida de grups com Falange i España 2000. Davant de la peanya buida, ja sense l’estàtua del dictador, es van viure escenes surrealistes com la que va protagonitzar el militant falangista que pretenia fer aixecar el braç dret a un periodista o com els crits de «Franco, Franco» d’un grapat d’ultres que van pujar dalt del que quedava de monument brandant banderes amb l’àguila.

Montse Oliva, «El PP reacciona irat a la retirada de l’última estàtua de Franco a Madrid» (Avui, 18 de març del 2005)