Definició
Persona indecisa, que difÃcilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa.
No sé com pot haver arribat a ministre, si és un cagadubtes: a l’hora de prendre decisions sempre fuig d’estudi.
Etimologia
De cagar i dubte; dubte ve del llatà dubitare, mateix significat, derivat de dubius, ‘dubtós’, que ho és de duo, ‘dos’, per la doble alternativa en què es troba el dubte.
Usos
   —I na Sebastiana?
Maria Antònia Oliver, Estudi en lila (Barcelona: La Magrana, 1985), pà g. 139
   —Na Sebastiana! Li havia promès que l’acompanyaria a les quatre.
   —No ha venguda?
   —No. I a casa teva no contesten.
   —Que la bombin! Jo tenc les meves feines i no puc estar pendent d’una cagadubtes. Ni tenc vocació de mainadera. Ja vendrà demà , i si ha canviat de parer, des seu pa en farà sopes… Escolta, ara esbrina’m això, Merceneta. I truca’m al despatx. Rà pid.   —Allò d’allà baix no és una espurna?
«Allò que podria ser», tira d’en SÃsif, de Jordi Soler, publicada a El Punt (22 de novembre del 2004)
   —Pel soroll, jo diria que no!
   —I si és una espurna sonora?
   —Si ho fos, no faria aquest soroll!
   —I si és una espurna d’última generació?
   —Ah, potser sÃ!
   —Però, de fet, ni tu ni jo estem segurs que sigui una espurna!
   —És que som uns cagadubtes!
Tema de la setmana
Cagamots