No disposo, doncs, de gaire temps per dedicar-te’l; quina llàstima que me’l facis perdre amb romanços, quan aquí —i signà amb un gest vague les cartes i telegrames— hi ha cents de mils de duros en doina. T’ho diré en poques paraules: jo pensava tancar-te en un pensionat a fi d’evitar-te un desastre matrimonial, que és com solen acabar els amors lliures, però ho he consultat amb el pare Gallifa i ell s’hi oposa.

Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 65

Quan el remaleït Anton es posava eufòric, li donava alegria al vehicle i allò no ho aguantava ningú. I a més, el manat de nervis de sa senyoria, que des del moment que havia rebut l’avís que el Capità General el convocava amb urgència i discreció, que secretaris i algutzirs de servei anaven en doina i mitja Audiència teixia pronòstics. I per què em deu voler veure, eh?

Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 2004 [1991]), pàg. 137