Definició
Escuma.
M’ha posat un dit de cervesa i dos de bromera.
Li sortia bromera de la boca.
Etimologia
De broma, del grec brômos, ‘fortor’.
Usos
—Què em podràs dir que ja no sàpiga? Ja la veia venir, la deshonra i la desfeta de la casa, però mai l’hauria creguda tan gran!… Em mates! Em mates!… —anava dient. I aquell home tan reposat, tan serè, tan poca cosa, esclafat per aquella desfeta que li tirava per terra tot un passat de creences, tota una generació d’idees i tot un cabal de pensaments, feia eixir tanta bromera en aquell bassal de quietud, que en Ramonet li va dir:
Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve, tercera part, VI (1907)
—Perdó! Perdó, pare!
—Vés-te’n! —li va contestar el seu pare—. Vés-te’n, malvat. Et desheredo!
Tema de la setmana
L’auca del senyor Esteve