Definició
Arbre de fulla caduca de la família de les salicàcies (Populus alba), força alt (fins a 30 metres), d’escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i de fulles verdes per sobre i blanques i peludes per sota.
Els àlbers viuen a les terres baixes situades prop dels rius i als boscos no gaire alts.
Etimologia
Del llatí tardà albarus, rar en llatí, derivat d’albus, ‘blanc’, amb sufix no llatí.
Usos
Es va girar d’esquena al riu, de cara als arbres que formaven un curt passeig, àlbers de branques nues, i considerà ja amb més tranquil·litat la maleta lligada al portaequipatges de la bicicleta d’Amadeu Cleofent, allí mateix, dreta contra el tronc, però era com una cosa excessiva, damunt la màquina d’aparença tan fràgil.
Joan F. Mira, Viatge al final del fred (Alzira: Bromera, 1998 [1983]), pàg. 109Quan obro la finestra hi ha boira: l’argent de l’àlber és més delicat, més metàl·lic, entre la grisor. Després la boira comença a argentar-se i surt un sol alegre. Davant les serres de Sau hi ha una barrera de núvols lletosos; fa un aire fred, com a l’ hivern.
Marià Manent, Montseny. Zodíac d’un paisatge (1948)
Tema de la setmana
Aprofitant el xiprer amb què la setmana passada cloíem la tongada de mots entorn del tema de la mort, aquests dies veurem uns quants noms d’arbres, amb enllaços a imatges perquè puguem veure la fila que fan.