Definició
Arbre de fulla caduca de la famÃlia de les salicà cies (Populus alba), força alt (fins a 30 metres), d’escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i de fulles verdes per sobre i blanques i peludes per sota.
Els à lbers viuen a les terres baixes situades prop dels rius i als boscos no gaire alts.
Etimologia
Del llatà tardà albarus, rar en llatÃ, derivat d’albus, ‘blanc’, amb sufix no llatÃ.
Usos
Es va girar d’esquena al riu, de cara als arbres que formaven un curt passeig, à lbers de branques nues, i considerà ja amb més tranquil·litat la maleta lligada al portaequipatges de la bicicleta d’Amadeu Cleofent, allà mateix, dreta contra el tronc, però era com una cosa excessiva, damunt la mà quina d’aparença tan frà gil.
Joan F. Mira, Viatge al final del fred (Alzira: Bromera, 1998 [1983]), pà g. 109Quan obro la finestra hi ha boira: l’argent de l’à lber és més delicat, més metà l·lic, entre la grisor. Després la boira comença a argentar-se i surt un sol alegre. Davant les serres de Sau hi ha una barrera de núvols lletosos; fa un aire fred, com a l’ hivern.
Marià Manent, Montseny. ZodÃac d’un paisatge (1948)
Tema de la setmana
Aprofitant el xiprer amb què la setmana passada cloÃem la tongada de mots entorn del tema de la mort, aquests dies veurem uns quants noms d’arbres, amb enllaços a imatges perquè puguem veure la fila que fan.Â