A Sant Genís dels Agudells, en altre temps una parròquia formada per un grup més o menys extens de masies i cases de pagès i actualment un suburbi de la part alta de Barcelona, vers l’any 1868, les funcions populars nadalenques prenien tot l’aspecte i l’ambient de la vida rural. La vetlla de Nadal a la tarda, tota la mainada menada pel campaner de la parròquia, eixia al camp a collir herba per alimentar el tió de Nadal, perquè així donés més torrons i dolços encaramelats al moment d’acariciar-lo amb el bastó. La qual cerimònia tenia lloc després de sopar bo i esperant l’hora d’assistir a la missa del gall.
   A les masies del Vallès, lo caga tió es fa a la vetllada abans d’anar a la missa del gall. S’escull un dels tions més grossos, foradat un xic per dins i en son amagatall s’hi fiquen pinyons i dolços. Cada mainadeta agafa un boscall, el més gruixut que pot perquè tingui bon cop, i quan l’avi dóna llicència s’atansa al tió i li comencen a donar bastonades cridant: «Caga tió, si no et dono cop de bastó!»

Ramon Violant i Simorra, El Nadal a Catalunya (1948)