Definició
1 Dreçar i posar rígid (els cabells, els pèls) com les punxes d’un eriçó.
Se m’ericen els cabells quan recordo aquell espectacle esgarrifós.
2 (fig.) Omplir-se d’obstacles, dificultats, aspreses, etc.
És una empresa eriçada de perills.
Etimologia
Del llatí vulgar ericiare, derivat d’ericius, ‘eriçó’.
Usos
Com uns ocells espantats que fugen volant, nosaltres anem pel món, anem en cerca d’un racó de pau que sigui bo per a l’enyorança (però ell diria: «l’enyorança no… sinó la difícil duresa del temps»). La «dolça França» se’ns eriçà de canons. Una nau carregà les nostres vides per abocar-les a una platja càlida, a l’altra banda del mar.
Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pàg. 116
Tema de la setmana
En record d’Anna Murià (1904-2002) en el centenari del seu naixement