Definició
Persona que es retira a un lloc solitari per portar-hi una vida de silenci, de pregària i de penitència.
Als primers temps del cristianisme, els anacoretes es retiraven a viure al desert.
Etimologia
Del grec anakhoretés, derivat del verb anakhoréo, ‘retirar-se’.
Usos
T’escric, oh amic, sota una llum terrible,
Ora marítima, I (1964)
sota una llum com per tornar-se bojos,
com per fugir i no tornar a casa
en any i mig aproximadament
i fer allò que Ramon Llull diria,
amb molt d’encant, vida d’anacoreta,
oint, perduts, ocells, arbres i fonts,
la brisa breu agitant unes fulles…
Tema de la setmana
termes relacionats amb la religió