Li vaig dir que callés, que ens sentirien els veïns i avisarien la policia. I em va semblar que ja seria ben bèstia que no m’haguessin tancat a la garjola per demòcrata i catalanista durant tants anys de clandestinitat i que m’hi fotessin ara per aquella carallotada. De cara al currículum em podia ser fatal… Em sembla que ho va entendre, perquè es va anar calmant.

Enric Larreula, La propina (Barcelona: La Campana, 1990)

És molt probable que alguns dels executius d’Enron hagin d’enfrontar-se a jurats hostils. Però com passa tan sovint al sistema judicial dels Estats Units, els acusats intentaran escapar de la humiliació pública negociant i arribant a acords amb el fiscal, tot i que això no els lliuri de passar una bona temporada a la garjola.

«Un puritanisme passatger», dins El món el 2003 (València: Edicions del País Valencià, 2002)