Definició
1  Mancat d’ufana, mústic.
2  (fig.)  Dit d’una persona abatuda, mancada de delit, de bon humor.
L’oncle, pansit i capficat per la mort del seu germà , es deixà caure en un balancÃ.
Etimologia
De pansir, de pansa, del llatà(uva) pansa, de pansus, participi de pandÄ•re, ‘estendre’, especialment els raïms per assecar-los.
Usos
[1 de setembre de 1918]  L’estiueig s’ha acabat inexorablement. El carro del mas carrega els matalassos i els altres objectes. Els qui es queden —qüestió de dos o tres dies— semblen més pansits que els qui marxen.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pà g. 301Començo a fer els paquets per marxar a Barcelona. Els llibres de text, els trobo allà mateix —una mica pansits. Em fan l’efecte de cosa tronada, d’objectes inútils, sense vida.
Josep Pla, El quadern gris, 7 de gener de 1919
Tema de la setmana
Citacions estiuenques