Remei: Si ta mare, que al cel sia, veiés que has sortit tan llenguallarg, es tornaria a morir del disgust… (A Feliu.) La pobra Angelina la va petar el mateix any que ton oncle… Una santa. Més ben dit: dos sants; el meu difunt també. Encara la recordo, ta mare, quan li va començar l’anèmia, consumideta com un ciri.

Josep M. Benet i Jornet, Quan la ràdio parlava de Franco (1980)

Com gairebé tothom, sóc fill de l’Ortana, encara que ell no m’hagi reconegut mai. Fills, néts i besnéts seus poblen la terra, amb uns pocs altres espècimens que s’hi emparenten de prop o de lluny per matrimoni, amistançament, copulació furtiva o consanguinitat amb dones que, com fou dit molt de temps enrera per un polític llenguallarg, ha anat elevant a la categoria de mares sense que, per necessitat, haguessin de passar per la de novícia.

Manuel de Pedrolo, Baixeu a recules i amb les mans alçades (1979)