uf interj i m

Definició

Expressa opressió o aclaparament, aspiració al repòs i a l’alleujament després d’una situació penosa, o també el fàstic i el menyspreu.

Uf!, quina gent més pesada.

A veure com està l’aigua… uf, massa calenta!

Etimologia

D’origen onomatopeic.

Usos

  • Van prendre cafè i talls de sara. Uf, va dir ell finalment (perquè abans tenia la boca plena, no solament de pastís sinó també de mandra, i no l’hauria pogut badar). Ella ni se’l va mirar (feia taaanta calor, i la finestra, com sempre, tancada) La finestra, com sempre, tancada, va dir. Ell no va contestar (pensava que, en ple estiu, era lògic que en fes, de calor). Si vols, obre-la, va suggerir, perquè li va semblar que havia de dir alguna cosa. Ella, però, no es va aixecar de la cadira ni va fer cap comentari. Era com si temps els aixafés en silenci.

    Quim Monzó, «Uf, va dir ell», dins Vuitanta-sis contes (Barcelona: Quaderns Crema, 1999), pàg. 31
  • Quan s’acabà, la Teresa digué: «Uf! ¿Anem a beure més xampany?» S’acostà una copa als llavis i la buidà d’un glop. «No n’hauria de beure tant. Ja m’ha pujat al cap. ¿I a vostè?»

    Mercè Rodoreda, Mirall trencat (Barcelona: Club Editor, 1974)

Tema de la setmana

No és clar si l’uf de l’expressió a l’uf que vèiem divendres té un origen onomatopeic o no, però en canvi aquesta setmana sí que podem dir que tots els mots seran ben onomatopeics.

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Un comentari a “uf”

  1. Jean BOSCH — Elna (Rosselló)

    Una observació sobre la frase d’exemple «A veure com està l’aigua… uf, massa calenta!», frase massa castellana a parer meu.

    Espontàniament, jo diria: «Vejam com és l’aigua… uf, massa calenta!». Us explico per què.

    (a) «Vejam» és més català que «A veure» (traducció literal de l’expressió castellana «A ver»).
    (b) Quan toquem l’aigua amb els dits, volem mesurar-ne la temperatura mercès a la sensibilitat de la nostra pell. Tradicionalment, en català, expressem aquesta temperatura instantània amb el verb «ésser». És la constatació d’un fet: «Uf, l’aigua és massa freda! D’ací a tres hores, esperem que sigui més calenta.»
    (c) En català no interferit pel castellà, fem servir el verb «estar» quan hi ha un agent que manté la temperatura a un cert nivell durant una bona estona. «Deixa l’olla a tocar del foc per tal que l’aigua hi estigui calenta tota la nit.»

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

a l’ufzim-zam