zim-zam interj i m

Definició

Onomatopeia per expressar el soroll d’una cosa que fa un moviment de vaivé, com ara les onades, un balancí, un gronxador, etc.

La campana, sense batall, anava fent zim-zam.

Seia davant una màquina de fer jerseis que tenia en un racó i, zim, zam, en feia de tots colors per a una botiga de la ciutat.

Amb aquest mateix sentit, també es poden fer servir altres variants com ara zum-zum o zam-zamEl zam-zam sord de les onades batent contra la costa (V. Català). 

Etimologia

D’origen onomatopeic.

Usos

  • Les dones omplien la galleda al rentador de l’entrada i, zim, zam, escampaven l’aigua amb aquella traça, i tornem-hi, mentre explicaven a la veïna les primeres notícies del dia.

    Joan Solà, «Arruixar» (Avui, 4 d’abril del 1992)
  • La Marta s’asseu just a l’entrada. D’allí estant pot veure altres concavitats, algunes, arran d’aigua i inaccessibles a l’hora baixa, quan puja la mar. Sota el peus sent el zim-zam de les ones, que espeteguen mandroses contra la rocalla. La Marta alena pregonament i els seus pulmons s’omplen amb la salabror de l’aire i s’humiteja els llavis ressecs amb la llengua…

    M. Carme Rodríguez Virgili, Benvinguda, Marta (Valls: Cossetània, 2002), pàg. 83

Tema de la setmana

Onomatopeies

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ufric-ric