trepig m

Definició

Acció d’anar posant algú els peus a terra en caminar; l’efecte.

Amb el trepig de la gent que hi passa, la pista es fa malbé molt de pressa.

Algú passa pel caminal: sento trepig.

Etimologia

De trepitjar, d’origen incert, per la pronúncia valenciana trapitxar, ‘xafar raïm i anàlegs’, amb so de a i d’africada tx, sembla procedir d’una forma mossarabitzada trapitx, ‘trull’, del grec bizantí trapétion (llatí trapetus), ‘trull’, amb influx de l’antic trepejar, ‘picar de peus’.

Usos

  • La vida em reservava platges sense trepig, arenes de tarda i, sempre, vaixells al lluny que prometien ciutats, i no els he agafats mai. M’ha passat l’hora del viatge? M’assec al balcó per veure com arriben, i ara que s’acosten van perdent l’embranzida fins a quedar aturats.

    Olga Xirinacs, Música de cambra (Barcelona: Destino, 1995), pàg. 65
  • Un dia havia deixat de veure-la i durant molt de temps, quan es quedava sola, la buscava pertot arreu i la cridava baixet. Havia fugit amb algú que havia estimat de jove i vivia a Itàlia. Del seu pare en sabia poca cosa: viatjava molt i no el veia gairebé mai. Però el seu avi… El dia que ella li havia dit que volia aprendre de tocar el violí havia tingut una gran alegria. «Adorava la música». Tot d’una callà. Durant una estona només es sentí el trepig del cavall. «¿Què li deu passar que explica tantes coses?» pensà Valldaura.

    Mercè Rodoreda, Mirall trencat (1974)

Tema de la setmana

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

endreçaa l'altre cap de món