El contrast és aparatós, explícit, insultant: el titular d’un diari deia «Els escolars catalans juguen en castellà», i, pocs dies després, un altre titular feia: «Llum verda al decret que dobla les hores de castellà a primària». És com si un metge detectés, per exemple, una hipertensió en un pacient i li receptés un menjar ric en greixos, que condimentés els plats amb sal abundant i que prengués licors tothora. El prendrien per boig. A un polític no, sinó que a sobre l’aplaudeixen.

Isabel-Clara Simó, «Pel broc gros» (Avui, 4 de juliol del 2003)

En aquests vint-i-sis anys i mig de ser-hi, he recorregut la República Mexicana de dalt a baix i de mar a mar, escurant tots els racons amb golafreria. Tinc de natural una curiositat inacabable per a totes les persones i coses, i Mèxic m’ha ofert un vastíssim camp on exercir-la. Com que m’agrada exhaurir les possibilitats que et brinden les circumstàncies, he viatjat molt —com deia—, tothora amb els ulls ben oberts.

Avel·lí Artís-Gener, Mèxic: una radiografia i un munt de diapositives (Barcelona: Laia, 1981), pàg. 17