Definició
Dormilega, peresós.
També: toca-sons
Probablement la forma originària és toca-sons, que devia equivaldre a «toca-campanes» (sons essent plural de so en el sentit de ‘toc de campana’); l’analogia del mot son (‘gana de dormir’) degué determinar la forma toca-son i l’evolució del significat cap a la idea de ‘dormilega’.
Usos
Altres vegades les coses se li posen bé, el gènere es posa a bon preu i el negoci sembla perfectament clar. Però llavors estira la corda per l’altre costat: en demana una pesseta o dues més que els altres.
Josep Pla, El pagès i el seu món, dins el volum Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 120
—Us en donaré quaranta-vuit pessetes… —li diu el marxant.
—De cap manera. O els deu duros rodons o tal dia farà un any.
—Quaranta-vuit pessetes està bé i vós ho sabeu…
—En vull els deu duros rodons, ni un cèntim menys —diu el pagès, els ulls perduts en la immensitat del cel blau, amb un aire de toca-sons impressionant.
—Poseu-vos a la raó! El preu està bé per a tots dos!
—En vull els deu rodons, o deixem-ho córrer…
El marxant ho deixa córrer i l’oportunitat s’esvaeix. En el mercat següent el preu ha baixat.
Tema de la setmana
Diàlegs de Josep Pla (1897-1981)