Van sortir un parell d’anys, però no va funcionar. Ella el va deixar. Després va anar a sopar unes quantes vegades amb un veí de l’escala. Un dia va decidir d’anar a veure un psicòleg. El psicòleg li va dir que la feina de psicòleg és com un peix que es mossega la cua.
   —No sé què vols dir —va fer ella.
   El psicòleg li va explicar que els psicòlegs com més bé treballen menys feina tenen.
   —Per què? —va dir el psicòleg—. Perquè els clients es curen i se’n van.

Josep M. Fonalleras, Llarga vista (Barcelona: Empúries, 2009)

Has d’organitzar-te políticament per salvar el català, però primer t’ho has de creure de debò. Si comences que ja no t’ho creus, no hi ha res a fer. I no t’ho creus perquè políticament no n’estàs segur. És un peix que es mossega la cua. És la teranyina.

Joan Solà, «Sense sobirania política no se salva la llengua» (Avui, 7 de juny del 2009)