seca f

Definició

Casa o taller on es fabrica o s’encunya moneda.

La seca de Barcelona funcionà des del 1208. Posteriorment se’n crearen a València, Mallorca i Perpinyà.

Etimologia

De l’àrab hispànic (dâr as-)säkka, ‘(casa de la) moneda’, variant de l’àrab sikka, ‘rella d’arada’, ‘punxó per marcar la moneda’, ‘moneda’ (derivat de sakk, ‘cavar’).

Usos

  • A Barcelona, a tocar del carrer de l’Argenteria —el que condueix a Santa Maria del Mar— hi ha un local de pintxos bascos, Sagardi. Fa cantonada amb l’edifici on va morir el poeta Joan Salvat-Papasseit. A l’interior del Sagardi, en un edifici força antic que toca al carrer de Basea, hi trobarem un espai força compartimentat. Doncs bé, el 1543 Carles I —cinquè de l’Imperi romanogermànic— va decidir unificar les seques de Pamplona, Burgos, Saragossa, Toledo, Perpinyà, Conca, Fuentes i Barcelona en aquest edifici. Ordenà fer-hi portar grans quantitats d’or i d’argent arribats de les Amèriques —via Sevilla, és clar— i hi féu encunyar tot el diner necessari per a la conquesta de Tunis. L’objectiu era ocupar aquesta plaça estratègica del Mediterrani i castigar el pirata Barba-rossa. Amb les monedes es va pagar tota l’operació: vaixells, soldats, armes, menjar, etc.

    Ricard Mas, «Una història rodona» (El Temps, 22 d’abril del 2014)
  • Tragué la bossa, la colpejà damunt la taula, la va mig obrir i féu lluir, a la llum de la llàntia, un grapat de monedes d’or brillantíssimes, com si acabassen d’eixir de la seca.
       —Mare de Déu! —va dir l’hereu Hortís, un vell canós.
       —Bona moneda dueu, a fe de cavaller —exclamà el baronet.

    Enric Valor, «El jugador de Petrer», dins Rondalles valencianes 6 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors que trobem al llibre de RodaMots Els mots (t)robats (si voleu que us l’enviem a casa, ompliu aquest formulari. Recordeu que no es distribueix en llibreries). El d’avui és una proposta de Josep A. Grimalt (de Felanitx, Mallorca), Pere Castaño i Ester (de Barcelona) i Àngel Rodríguez (de Terrassa), que en enviar el mot córrer la Seca i la Meca es van demanar quin era l’origen d’aquesta «seca» (o «xeca» en mallorquí).

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “seca”

  1. Maria Purificació Mercé Peiró Bertomeu — Oliva

    A Oliva es diu “Córrer (de) la Seca a la Meca i al Vall d’Andorra”, en el sentit d’anar d’ací cap allà, atrotinat per la pressa i la incertesa.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

som -aplateret