llàntia f

Definició

Llum constituït per un dipòsit on va un líquid combustible i un ble, immergit en el líquid, amb un cap que en ressurt, el qual llum, un cop encès, produeix una llum feble.

Encén la llàntia, que no m’hi veig.

A la cripta cremen dues llànties nit i dia.

Usos

  • La primera nit que va entrar silenciosament a la meva cambra, però, tota jo tremolava, i tenia por d’encendre la llàntia per si algú podia veure’n la resplendor. Vam encendre només la llàntia petita.

    Maria Àngels Anglada, Sandàlies d’escuma (Barcelona: Destino, 1995)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

acomptesidral