rost -a adj

Definició

Que fa pendent, de superfície inclinada.

Pedalejàvem per un camí rost que feia de mal pujar.
   «Val més anar en galera | tot es temps que un homo viu, | que haver de llaurar d’estiu | a lloc rost i amb poca terra» (cançó popular mallorquina).

Etimologia

D’origen incert, probablement d’una base raust(io)-, ‘aspre, ferotge; enrunat, enderrocat’, de caràcter indoeuropeu, germànic o preromà.

Usos

  • Tothom ha acceptat sense vergonya que Aznar digitarà —des de l’estiu menorquí— el seu successor, com ho va fer Pujol —en aquest esport el PNB i les primàries del PSOE, amb tot l’enrenou posterior, els duen força avantatge—, i pocs s’han fet alguna pregunta sobre la dosi de democràcia que té el funcionament d’estructures tan petites i rostes, i tan marcials, com Unió Democràtica de Catalunya o Unió Mallorquina.

    Josep M. Llauradó, «Els partits i la salut (democràtica)» (Diari de Balears, 18 de juliol del 2003)

Tema de la setmana

citacions d’actualitat (retalls de premsa)

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer netmitjà