Rita: Aquesta nit és la revetlla! Enmig del carrer hem fet un foc molt gran, amb tot de fustes velles i mobles per llençar i jo hi he llençat els llibres, els quaderns i els llapis perquè s’ha acabat el curs i ara vénen les vacances… Vacances! Jo aniré a la revetlla amb el meu germà Daniel i ballarem molt i llançarem coets fins que surti el sol… Que bé que ens ho passarem! Ah! I també aniré amb els meus pares a passejar pels carrers i a veure un castell de focs que fan a…, ara no me’n recordo…, és igual. Jo aniré amb el meu vestit nou i menjaré coca sense parar ni un moment, i ells, vinga comprar-me coses; totes les coses que vulgui me les compraran els meus pares.

Dagoll Dagom, Nit de Sant Joan (Barcelona: Edicions 62, 1996)

Doncs em sembla que sí, que aquest any s’han sentit menys petards i s’han vist menys coets que altres anys. Recordo revetlles de Sant Joan memorables en què tota la nit s’havia cremat més pólvora que en el concurs de Castells de la platja del Miracle. Traques, trons, coets, volcans, piules, voladors i tota sort de ginys pirotècnics de producció local i de l’altre extrem del món eren encesos per petits i grans sense tenir gaire miraments a omplir-se les butxaques i encendre les metxes amb una punta de cigarreta o una caixa de llumins.

Joan Menchon, «Focs» (El Punt, 27 de juny del 2005)