—Jo no hi tinc pràctica, a ser pare de família. Jo avisaria el padrí, que ell sí que n’hi té, de pràctica. Ell n’ha vist néixer tres seccions, d’infants de la nostra família, i sap com s’arregla aquest tinglado.
   Encara que l’avi repapiejava, i anava molt poc a «La Puntual», van anar a donar-li la nova pensant donar-li una gran sorpresa, però la sorpresa fou per a ells quan els va dir que ja ho esperava.
   —Sí, ja ho esperava —els va dir—. Sabia que tardaríeu a dar fruit de benedicció, però sabia que en donaríeu. El meu avi, el pare, jo, el meu fill, i tu, tots hem tardat, i tots n’hem tingut, i és que aquí el tenir descendència no es té sense més ni més. Es té amb calma i coneixements, com s’han de tenir totes les coses.

Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve, segona part, IV (1907)