El vent, un alè basta, remou les tiretes del paperí, que, com histèriques, fan aquell renouet: de paperí. «No… i pareix que només amb aquest renouet, que com ha refrescat, aquest estiu tan sobrat». És que és ben ver, és una gran veritat: el paperí refresca.

Climent Picornell, «Paperí o plastiquí?» (Diari de Balears, 26 d’agost del 2003)

Me sent bé aquí, més calmada, lluny de la ciutat que m’atabala, lluny de tants de renous. Puc posar en ordre la memòria, dedicar-hi tot el temps, ocupar-me’n amb un interès especialíssim, acaronar-la com si fos una nina. La memòria ho és tot per a mi.

Carme Riera, Jo pos per testimoni les gavines (Barcelona: Laia, 1977)