pregó m

Definició

Crida; discurs literari que hom pronuncia en públic en ocasió d’una festivitat o celebració.

Aquell any Mercè Rodoreda va fer el pregó de la festa major.

Etimologia

Del castellà pregón, i aquest, del llatí praeco, -ōnis, ‘nunci, el qui fa una crida’.

Usos

  • Na Roser ve d’Alaior i em du apuntats els missatges que ha trobat al contestador. (La meva dona és la persona més ordenada i aclarida del món!) Uns volen un pregó de festes, uns altres un article, uns altres que sigui jurat d’un premi…, i jo l’únic que vull és desaparèixer per poder-me centrar en la lectura, estudiar i escriure qualque poema.

    Ponç Pons, Dillatari (Barcelona: Quaderns Crema, 2011), pàg. 16
  • Em criden d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, perquè hi vagi a fer el pregó de la festa del mostillo, i no m’ho penso ni un segon. Abans he hagut d’informar-me sobre què és el mostillo. Un arrop i confitura amb nous i most. És la verema i entenc que a la Terra Alta, lloc de vinyes i vins, ho celebren així.

    Manuel Cuyàs, Enamorats de l’Audrey Hepburn. Notes de cada dia (Barcelona: Proa, 2015), pàg. 151

Tema de la setmana

L’art de parlar en públic

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

catilinàriaarenga