Ara bé, si algú —un metge, un assessor conjugal, un amic de tota la vida— li digués a un home que ell hauria d’esforçar-se per entendre la seva dona, consideraria que aquest algú s’ha trastornat, que està pitof, que és un irresponsable. Si fos, però, algú amb autoritat sobre ell, es defensaria com un lleó, asseguraria que a la seva dona no li ha faltat mai de res, que ell és un home com cal, i que les dones són absolutament incomprensibles i que sobre aquest fat ell no hi pot fer absolutament res.

Isabel-Clara Simó, Estimats homes (Una caricatura) (Barcelona: Columna, 2001), pàg. 80