perdre l’oremus

Definició

Desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que cal fer o dir; perdre el control de si mateix.
«Oremus és la forma verbal llatina que significa ‘preguem’, usada pel capellà per convidar a l’oració. Presumiblement aquesta frase té el seu origen en la situació que algun capellà no trobava el text d’una part variable de la missa per causa d’haver canviat del seu lloc el punt del missal» (Salvador Alsius, Hem perdut l’oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica).

Usos

  • Després de passar una curta estona en silenci, el cavaller Lluís Bustamante, jurat elegit per la parròquia de Sant Salvador, li respongué amb aquestes paraules:
       —El rei és la justícia, és la força, i el virrei, el seu representant. A ell i no a tu, hem d’obeir.
       Alguns murmuraren, disconformes amb aquella resposta, però no s’atreviren a més. I Guillem Sorolla, decebut, indignat, i quasi perdent l’oremus, els amenaçà amb aquestes paraules:
       —Aneu amb compte, senyors jurats, que jo trobaré les maneres de fer guardar les llibertats del nostre poble!

    Josep Lozano, Crim de Germania (Alzira: Bromera, 2005 [1980]), pàg. 254

Tema de la setmana

Després de les llatinades de la setmana passada, pot ser un moment propici per repassar algunes locucions i refranys d’origen religiós.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ad calendas graecasarribar a misses dites