pelacanyes m i f

Definició

Persona pobra i sense manera fixa de guanyar-se la vida, que no compta per a res, que no és ningú.

Si no estudies de jove, de gran seràs un pelacanyes.

Etimologia

De pelar (del llatí pilare) i canya (del llatí canna).

Usos

  • En temps de bonança, ens hem acostumat a una classe de delinqüents de passamuntanyes, crits i soroll, que solen ser pelacanyes metropolitans, addictes suburbans o desesperats d’importació sense gens d’interès per integrar-se culturalment o lingüística al país on viuen i malegen. No fa gaires estius, es van fer un nom les bandes d’Europa endins que saquejaven xalets, i les de mar enllà que buidaven cotxes de turistes enredats al mig de l’autopista. Tot plegat, força desesperançador. Però, per fi, la cosa va canviant, i sembla que al país es va donant la conjuntura per a produir una nova fornada de delinqüents freelance, més nostrats, sense antecedents…

    Marta Rojals, «Volem pispes catalans» (VilaWeb, 23 de febrer del 2009)
  • En el terreny de les estupideses més o menys capricioses, la gent rica ha batut molts rècords, però la de posar-se les pedres del XII i del XIII i del XIV en els seus xalets d’avui ultrapassa, al meu entendre, no ja la singularitat i l’esnobisme, sinó la discreció elemental mínima. […] N’hi ha prou, crec jo (i massa, potser), constatant que aquestes barbaritats no han estat perpetrades per cap pelacanyes, ni per cap insensat professional —malgrat la insensatesa consubstancial que es necessita per a fer-ho.

    Josep Pla, «Tradicionalistes antitradicionals», dins Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968)

Tema de la setmana

Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! (Barcelona: Acontravent, 2011). Insults i renecs del capità Haddock 

Enllaços

L’escreix

Temes i etiquetes

2 comentaris a “pelacanyes”

  1. Romà Massot i Punyet — Tarragona

    Pelacanyes és un mot ben conegut al Camp, si més no pels grans.

    Ganxets (reusencs) i pelacanyes (tarragonins) eren el malnoms clau dels enfrontaments entre totes dues ciutats.

    Un refrany relacionat amb aquesta rivalitat és «A Reus enganxen, i a Tarragona manxen».

    Respon
  2. Rafel Casellas — Tarragona

    Els de Reus són ganxos. Això de ‘ganxet’ és una moda fina de dir-ho ara. El ganxet és una altra cosa.
    Sóc pelacanyes i m’agrada ser-ho! Un pelacanyes també és una persona molt polida.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

facinerós -osallengut -uda