Definició
Persona que mena una terra en contracte de parceria.
Etimologia
parceria  (f)
Contracte d’explotació agrÃcola o agropecuà ria, en virtut del qual el propietari cedeix l’ús temporal de la terra a un agricultor, mitjançant el pagament per aquest d’una part dels productes o fruits.
Usos
La Sofia havia decidit d’anar-se’n a l’estranger. Tot s’anava embolicant. El senyor Fontanills estava esveradÃssim. Les cases, a ciutat, no tenien propietari i a pagès els parcers deien que les finques eren d’ells. La Miquela, molt preocupada, es confià a l’Armanda: «Tothom s’adonarà que portem joies amagades i ens mataran abans d’arribar a Andorra».
Mirall trencat (Barcelona: Edicions 62, 1984 [1974]), pà g. 256
Tema de la setmana
Mercè Rodoreda (1909-1983)