parcer -a m i f

Definició

Persona que mena una terra en contracte de parceria.

Etimologia

parceria  (f)

Contracte d’explotació agrícola o agropecuària, en virtut del qual el propietari cedeix l’ús temporal de la terra a un agricultor, mitjançant el pagament per aquest d’una part dels productes o fruits.

Usos

  • La Sofia havia decidit d’anar-se’n a l’estranger. Tot s’anava embolicant. El senyor Fontanills estava esveradíssim. Les cases, a ciutat, no tenien propietari i a pagès els parcers deien que les finques eren d’ells. La Miquela, molt preocupada, es confià a l’Armanda: «Tothom s’adonarà que portem joies amagades i ens mataran abans d’arribar a Andorra».

    Mercè Rodoreda, Mirall trencat (Barcelona: Edicions 62, 1984 [1974]), pàg. 256

Tema de la setmana

Mercè Rodoreda (1909-1983)

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

primfilarnimbar