Definició
1 Edifici majestuós i ric per a habitació d’un rei, d’un gran senyor, d’un particular ric, d’una corporació elevada.
El Palau dels Reis de Mallorca. El Palau de la Generalitat.
2 (per ext.) Edifici o equipament urbà de grans dimensions, sovint de caràcter monumental, destinat a usos públics.
Palau de justícia, de congressos. Palau dels esports. Palau firal.
Etimologia
Del llatí Palatium, antigament ‘Mont Palatí de Roma on hi havia el palau dels cèsars’, d’on el sentit de ‘palau’ en general.
Usos
—Gat de cua blanca:
«Gat de cua blanca», cantarella anglesa adaptada per Marià Manent, dins Espígol blau (1980)
no em diràs d’on véns?
—Ara vinc de Londres,
del palau del Rei.
—Gat de cua blanca:
què hi has vist, allí?
—A sota la cadira
només un ratolí.La banca Monte dei Paschi és, probablement, el banc més antic d’Europa, és a dir, del món: els toscans van inventar la lletra de canvi, el crèdit a distància i els certificats de dipòsit, això és, la cultura financera que ha fet possible el món que en diem modern, que és el nostre. I els Chigi, banquers papals, banquers dels Medici i dels Borja, van ser representants eminents d’aquesta nova cultura: el seu palau a Roma, a la Piazza Colonna, ara és la seu de la presidència del govern, i l’ocupa un hereu poc digne d’aquella tradició de financers cultíssims (l’únic consol és que cap Berlusconi no serà mai cardenal barroc, com Fabio Chigi).
Joan F. Mira, «Barroc» (El Temps, 17 de febrer del 2004)
Tema de la setmana
Mots que fan cognoms de músics