Definició
Persona que té per ofici de tenyir matèries tèxtils.
La pel·lícula Ju Dou, de Zhang Yimou, estava protagonitzada per una família de tintorers.
«Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions: els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana (segle XVII)» (vegeu l’entrada tintorer -a de la Gran enciclopèdia catalana).
Etimologia
Derivat de l’antic tintor, del llatí tardà tinctor, -oris, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són tinta, tenyir i tintura.
Usos
Lo bé que per natura ve,
Ausiàs March, «A mi acorda un dictat»
si esdevé en l’home mal,
no porà ser sinó tal
com lo qui pot d’aquell usar,
e la color que·l volrà dar
pendrà com drap de tintorer.
Semblant és lo nostre voler,
que tot quant li porta lo juí
anar farà per lo camí
d’on pendrà nom de mal o bo.Lluny de la química analítica moderna, les mostres tenyides eren tractades amb àcids i àlcalis, dissoltes en líquids diversos i deixades en digestió en temps prèviament determinats, exposades a la llum solar o a les condicions meteorològiques més adverses per avaluar, sovint de manera qualitativa, la resistència (o solidesa) de la tintura. Els procediments de tintura i d’estampació eren complexos i plens de petits detalls que només els mestres tintorers podien governar en la pràctica quotidiana. La temperatura i concentració dels banys, el temps d’agitació, els rentats i eixugats, etc., constituïen tota una declaració de coneixement tàcit de replicació difícil lluny d’unes determinades condicions locals.
Agustí Nieto-Galan, «Secrets, receptes i resistències. L’art de la tintura i la revolució química» (Mètode, núm. 69, primavera 2011)
Tema de la setmana
Mots que fan cognoms de músics, a cura d’Enric Fornas, rodamotaire convidat de la setmana