Definició
Entrevistar-se un noi amb la seva promesa, o una noia amb el seu promès; festejar (Rosselló, Conflent).
Una noia diu a la seva amiga que no ha pogut veure el seu galant: «No has envistat?» Un jove diu al seu amic que surt a passeig mentre ell és malalt i no pot sortir: «Envistaràs per jo!» (Vocabulari rossellonès, de Carles Grando).
Usos
Me vos cal contar lo que som vingut a fer a la vila: som vingut per me casar, o, per parlar més just, per envistar.
Albert Saisset, Vinyes i dones (Perpinyà, 1898)Així, doncs, Nasdeviro s’encamina alegrement al pas tranquil·let de la mula. I, tan mudat, on pot encaminar-se? Senzillament, a envistar, per bé que, a la seva edat —s’apropa als vuitanta—, desades són les amoretes; però és possible que hi hagi amors eterns.
Edmond Brazès, «Nasdeviro», dins Històries de veïnat (1965), aplegat en Obres completes (Perpinyà: Trabucaire, 2003), pàg. 99
Tema de la setmana
Mots i autors nord-catalans