A Cuauhtépetl, res. Però la part més aclaparadora de tot el camí va ser quan vam anar de Cuauhtépetl a Huautxinanco car des d’aquell punt la terra ja comença a davallar, com si diguéssim que fa baixada, i hi ha un bon bosc ben ple d’arbres i els habitants del poble són gent de bon tarannà i de sana manera de ser car ens van tractar molt bé, gosaria dir que a la regalada.

Avel·lí Artís-Gener, Paraules d’Opòton el Vell (Barcelona: Edicions 62, 1979 [1968]), pàg. 66