enaltiment m

Definició

Acció d’enaltir; l’efecte.

enaltir  (v)

Posar alt el mèrit d’algú o d’alguna cosa.

Usos

  • Sense mirar ni a esquerra ni a dreta, va fer unes passes d’enaltiment d’autors espanyols de música clàssica del segle XIX i, deixant-se dur pels sentiments més profunds, els va comparar amb la resta d’autors europeus.

    Ignasi Mora, «Nacionalismes» (Avui, 22 de novembre del 1999)