facècia f

Definició

1  Acudit graciós.

2  Allò que hom diu o fa per divertir o fer riure.

Usos

  • Em va dir que el meu nomenament de tinent era insuficient i que havia pensat atorgar-me el grau següent. Gairebé el vaig interrompre i li vaig dir, somrient:
       —Capità per mèrits contrets davant la pissarra!
       José del Barrio mai no havia tingut cap vena humorística i es va revoltar agressivament contra la meva facècia.

    Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 1 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 393