reeixit -ida adj

Definició

Dit d’una cosa que ha sortit bé.

És una obra molt reexida.

Tothom va convenir que el discurs del president no havia estat gaire reeixit.

Etimologia

D’eixir, del llatí exire, mateix significat.

Usos

  • El senyor Xammar em confessa que odia les traduccions —ell n’ha viscut durant molt de temps, de les traduccions, entre les quals n’hi havia de tan reeixides com el Doktor Faustus, de Thomas Mann, editat a Buenos Aires— i que només en salvaria una: la que Goethe féu de l’autobiografia de Benvenuto Cellini.

    Montserrat Roig, Retrats paral·lels/1 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975), pàg. 19