griso m

Definició

Aire fi i gelat.

Devia fer frescor, amb el griso de la matinada!

«Una nit sens cap estel | i amb un griso que cargola | debuta en el Paral·lel», fan uns versos de l’«Auca de la coblejadora» de Josep Carner.

Etimologia

Variant del nom del color gris, substantivat; es degué formar partint de dies grisos i freds d’hivern, amb expressions com «fa uns (dies) grisos!», d’on la formació d’un singular analògic, griso. Vegeu-ne aquí més informació.

Usos

  • L’endemà al matí, quan tot just clarejava, i amb un griso que us punxava de mala manera el nas i les orelles, el noi roí va desvetllar el vianant d’una guitza, tot dient-li:
       —Hala, que ja és de dia: els dropos al camí ral.
       L’altre estava cremat com ell tot sol; però la vida li havia ensenyat que quan més cremat esteu més malament ho teniu per a tornar-vos-hi.

    Josep Carner, «La casa dels roïns», dins El cavall encantat i altres contes (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1978), pàg. 84
  • [Desembre 1908]  Anàrem a l’Escorial, jo per primera vegada. Hi feia una fred de llop. La serra veïna, negra i aspra, tenia els espadats coberts de neu. Estiguérem unes quantes hores visitant el famós monestir, veient-lo per dintre, travessant-ne els patis deserts i gelats i donant-hi la volta per fora, amb el coll de l’abric alçat, les espatlles encongides i les orelles esmolades per un griso que rascava com el tall d’una navalla.

    Gaziel, Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. II (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 66

Tema de la setmana

Mots amb colors amagats

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

3 comentaris a “griso”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

àlbumrovellós -osa