Definició
Interjecció que s’usa per a palesar contrarietat, desesperació, admiració, estranyesa, dolor, sospita, meravella, impaciència, etc.
Eu!, i quina calor que fa ací dins! No es pot ni respirar!
Eu! No m’ho havies dit, que t’havies casat!
Etimologia
Possiblement és un mot de creació expressiva. Vegeu-ne més informació a L’escreix.
Usos
M’he posat tan nerviós, només de pensar-hi que Maria s’havia tornat a enamorar de mi, que els meus cabells s’han tornat rebels una altra vegada. En fi, que el mig pot de fixador que m’havia posat no m’ha servit de res, la goma de la cua ha volat pels aires i els cabells s’han esbullat lliures. Eu!, que he tornat a semblar un científic boig. A Maria li ha pegat per riure. Ja no em mira malament per semblar un boig i això m’agrada molt.
Pep Castellano, Bernat, un científic enamorat (Alzira: Bromera, 2010), pàg. 19—Munta, munta, comare, que farem tard —deia el corb rient per davall del bec.
Enric Valor, «La rabosa i el corb», dins Rondalles valencianes 8 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
La rabosa se li eixancà damunt l’esquena; el corb estengué les seues alasses negres i blavoses i pegà un botet… Ja volaven!
—Eu! Amb quina facilitat! —se’n meravellava la rabosa. I alhora s’agafava com podia a les plomes de darrere del coll del corb.
Tema de la setmana
Interjeccions